El Lado Bueno de las Cosas

Uns amics m'han recomanat que vagi a veure al cinema la pel·lícula

“El Lado Bueno de las Cosas”.

SINOPSIS

Tras pasar ocho meses en una institución mental por agredir al amante de su mujer, Pat (Bradley Cooper) vuelve con lo puesto a vivir en casa de sus padres (Robert De Niro y Jacki Weaver). Determinado a tener una actitud positiva y recuperar a su ex-mujer, el mundo de Pat se pone del revés cuando conoce a Tiffany (Jennifer Lawrence), una chica con ciertos problemas y no muy buena fama en el barrio. A pesar de su mutua desconfianza inicial, entre ellos pronto se desarrollará un vínculo muy especial que les ayudará a encontrar en sus vidas el lado bueno de las cosas.

Ficha técnica

Seguint el vostre consell cinematogràfic, aquesta setmana hem anat al cinema i hem vist

El lado bueno de las cosas

És una pel·lícula en la què ens podem veure retratats. Els personatges són com nosaltres, bé segurament més guapos que alguns de nosaltres; però la pel·lícula mostra valors més profunds, més permanents, no tan efímers com ho són la joventut física o els diners, ni tan subjectius com ho és la “guapura”.

La pel·lícula parla d’una sensibilitat que, malauradament, no està ben repartida perquè algunes persones la tenen en grau superlatiu mentre que d’altres en tenen poquíssima. Parla de capacitats intel·lectuals diverses, poderoses i necessàries, parla de la virtut de ser diferent i de la importància de no jutjar.

Disciplina, responsabilitat, ordre, respecte, compromís, sobreprotecció, egoisme i més aspectes que trobareu estan presents en els personatges d’aquest film. Amics, família, metges, policia, veïns, i els protagonistes de la història participen d’un argument que encara que és previsible, també és com una salutació tot dient: Ei ! que no esteu sols, mireu ! aquí, que estem tan lluny de vosaltres,a l’altra punta del Atlantic i ens passa el mateix i si ho veieu amb certa distància, des de la butaca del cinema, no sembla ni tan immens, ni tan impossible.

Crec que és lloable la feina que han fet en aquesta pel·lícula en tant que ajuda a desmitificar les malalties mentals.

Música, primers plans, plans aeris...els mitjans cinematogràfics al servei d’una realitat que existeix encara que no es conegui com caldria, que el director ha sabut plasmar i els actors interpretar de manera que quan surts del cinema sents orgull de formar part d’aquesta realitat.

Una cosa queda pendent i és llegir el llibre en el qual s’han basat per fer la pel·lícula:

The Silver Linings Playbook (2008) de Matthew Quick Crec que encara no hi ha traducció així que a estudiar anglès o a esperar.

Febrer 2013